Introducció

Suïssa és un país que va ser protagonista de les visites dels viatgers del Grand Tour, del descobriment turístic de la muntanya, i que difon una imatge consolidada de paradís de la muntanya i posseeix així mateix ciutats d’indubtable encant.

1.- INTRODUCCIÓ:

CONTEXT GEOGRÀFIC

Mapa d’Europa amb la situació geogràfica de suïssa assenyalada.

Suïssa (CH), oficialment coneguda com a confederació Suïssa i citada en algunes ocasions com a confederació Helvètica, és un país interior, sense sortida al mar. Es troba al centre d’Europa, és un país de petites dimensions. De nord a sud fa 220 km, la seva frontera 1.881 km, i la seva superfície és de 41.293 km². Té al voltant de 8.014.000 habitants i la seva capital és Berna amb 122.700 habitants. La població més habitada, amb 336.800 habitants, és Zurich. La població situada a més altitud, a 2.126 m és Juf (Graubünden), i la població situada més a baix, a 196 m, és Ascona (Ticino). Al Nord de Suïssa hi trobem Alemanya, al sud, Itàlia, a l’oest, França i a l’est Àustria i  el principat de Liechtenstein, aquests cinc doncs, són els països que envolten Suïssa i és així com entenem que es parlin diferents idiomes. Així doncs els idiomes oficials del país són; Alemany en primer lloc, Francès en segon, Italià una proporció més petita, i Romanx en algunes aldees del cantó muntanyós de Grisons al sud est del país, sense contar, és clar, dotzenes de dialectes.

 Mapa de suïssa i països que l’envolten.

 de Suïssa dividit en regions en les que es parla diferents idiomes.

 Suïssa.

http://www.youtube.com/watch?v=3jdHchlhL8E

Himne de Suïssa

A Suïssa podem veure tres tipus de paisatges. Els Alps (suissos), el Mittelland suís, extensos turons que s’estenen des del llac Constanza fins al llac Lemán, i els monts Jura, un massís plegat, aspre i de gran extensió.

Suïssa té el 6% de totes les reserves d’aigua dolça d’Europa. Els rius més importants són el Rin i el Ródano i en menor importància el Po i el Danubi, els grans llacs de Suïssa provenen d’aquests rius. El llac dels quatre cantons, el de Neuchàtel i el de Constanza per exemple, del Rin i del Ródano, el Leman, entre d’altres.

Mapa de Rius i muntanyes de Suïssa.

CONTEXT HISTÒRIC

Devem, a César que suïssa es trobi a suïssa: l’any 58 ac, va impedir als helvètics emigrar a França i va fundar el país, els Alps es van convertir així en la pàtria dels Helvecis. El segle XIII va marcar el veritable inici de la història de Suïssa, que arriba amb les primeres confederacions entre varies poblacions al voltant del llac dels quatre cantons, lluites defensives victorioses contra els Habsburg, noves aliances i lluites internes, reforma (Calvino i Zwingli) i contrareforma.

Al 1798 la conquesta per Napoleó va posar punt i final a l’antiga Confederació. Va ser l’inici d’una nova època: al 1848 els enfrontaments polítics per la forma de govern van desembocar en una constitució revolucionària, que obria nous camins a tota Europa: un Estat confederal democràtic amb 26 cantons sobirans, autoritats escollides democràticament, sistema bicameral, participació política directe i igualtat de drets dels quatre idiomes i cultures nacionals.  

Des del punt de vista turístic

Desenvolupament històric

Suïssa és destí turístic des de fa 150 anys des de la meitat del segle XIX. Els principals turistes eren britànics, i van quedar fascinats pels Alps.

Els pocs que havien travessat el país i sobretot els Alps eren peregrins que anaven de camí cap a Itàlia i Espanya, conduint els cavalls plens de càrrega i mercaderies.

Humanistes del segle XVI i científics naturals de les principals ciutats de Suïssa, van començar a explorar els Alps junt amb la seva flora i fauna.

El “Grand Tour”

El  segle XVIII va pertànyer a joves nobles i als fills de classe superior d’Anglaterra, Alemanya i Escandinàvia, en part també d’Estats Units, els quals feien un viatge de rigor per completar la seva formació clàssica, un viatge, als llocs històrics i paisatges, a França i especialment a Itàlia. També se’n deia viatge inaugural.  

Un dels més famosos va ser James Boswell, que més tard va ser el biògraf de Samuel Johnson erudito. Suïssa era una parada del gran Tour.

Al segle XIX  poetes i escriptors com la parella Lord Byron i Percy i Mary Shelley, en els seus viatges per Europa, passaven un temps al llac Ginebra i al Alps romàntics. Van transformar les seves impressions en preciosa poesia i contes fantàstics.

Rutes del Grand Tour

La conquesta dels Alps

Investigadors suissos del s XVII com Horace-Benedict de Saussure, van fer per primer cop els Alps. El cim de la verge i Finstaarhorn es va pujar per primera vegada el 1811-1812, el Matterhorn va ser conquistat el 1865, un primer ascens que va acabar de manera tràgica.

Després a la meitat del sXIX, i un cop fet el pic màxim, els Alps van començar a ser ja habituals per a molta gent, sobretot britànics que juntament amb els suïssos van fundar el CAS, el club alpí Suís. Aquesta organització segueix existint i manté una amplia xarxa d’allotjaments per escaladors.

L’arribada del turisme de masses

El turisme a suïssa va arribar realment l’any 1858 amb el primer pack de viatge organitzat per l’empresari britànic Thomas Cook. Un dels primers a viatjar de vacances a Suïssa va ser també Sir Arthur Conan Doyle, a la Reichenbach Falls prop de Meiringen a l’Oberland bernès tan impressionat que l’eliminació del seu heroi Sherlock Holmes es va traslladar a allà.  

Després es van construir carreteres als ports de muntanya. I les noves vies de comunicació, en particular els ferrocarrils als Alps, van obrir finalment el turisme de masses.

Gràcies a la invenció del tren d’engranatges podien arribar també a gradients més pronunciats, un avenç tècnic de superació, dels enginyers de ferrocarrils suïssos.

A finals del sXIX es van construir no només els trens sinó també els hotels amb  l’augment del nombre de visitants,  podien trobar allotjament, per exemple, a Grindelwald.

També són d’aquesta època els primers anuncis de gran format d’imatge pels destins turístics ( els cartells o pòsters de viatges de turisme) i per descomptat, la mare de tots els records la postal. 

CONTEXT POLÍTIC

Suïssa és una república federal dividida en 26 estats anomenats Cantons

Mapa de Suïssa amb els 26 cantons. 

A Suïssa els cantons constitueixen l’entitat política i administrativa sobre la qual es construeix l’estat nacional, de fet la confederació Helvètica, de caràcter federal, no va adoptar la seva condició actual fins a l’any 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seva configuració) tenia les seves pròpies fronteres, el seu exercit i la seva moneda i, encara que formaven part, en pla teòric del Sacre Imperi Romà, gaudien a la pràctica d’una independència virtual il·limitada des de les derrota suïssa sobre l’emperador Maximilià l’any 1499.

L’estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km², i les poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants el que en té menys, als més d’un milió dos-cents mil habitants de Zurich.

Tota competència no atribuïda expressament per la constitució Suïssa a la confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dóna lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d’autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s’expressa a les urnes.

Aspectes polítics del turisme

Al s.XIX el turisme es va desenvolupar sense la intervenció de l’Estat federal. El context liberal que va estar present al seu inici, no va evitar una presència de poders públics inferiors, cantonal, comunal o municipal. El cas de la creació d’oficines de desenvolupament o d’oficines de turisme és, doncs, molt clarificador. A mesura que la competència entre regions turístiques va créixer a partir de 1880, es va plantejar la qüestió dels medis utilitzats per animar al visitant a escollir les seves estacions. A partir d’aquest moment, intentarien alliberar-se de la tutela dels organismes exteriors en matèria de política comercial (companyies de transport, agencies de viatge) i d’agafar les regnes ( tomar las riendas)  del seu propi destí. A les estacions de muntanya, on l’alpinisme va conèixer un impuls important, com Zermatt o Grindelwald principalment, les societats de guies va obrir ràpidament oficines administrant els lloguers basant-se en el model de Charmonix. Considerades com a agencies de col·locació, van desenvolupar també el paper de defensa de la professió de guia. Però no van influir pròpiament parlant sobre política turística de l’estació.

Sota la pressió dels hostelers es van crear les societats de desenvolupament que es dedicaven, a nivell local, a promocionar l’estació. Si les contribucions dels inversors privats (hostelers, comerciants) van servir en un principi per assegurar la viabilitat d’aquestes agències, els poders públics (municipalitat, cantó) van institucionalitzar ràpidament la seva existència amb la introducció de taxes d’estància.

Aquestes agencies s’ocupaven de difondre les informacions necessàries que tenien mitjançant la publicació de guies, plànols, mapes, llistes d’informació, diaris d’anuncis, etc. Per això, van obrir al públic oficines on tot aquest material estava disponible. S’encarregaven també del condicionament d’infraestructures i atraccions susceptibles d’aconseguir un gran numero de turistes.

Zurich al 1885, Lausana i Lugano al 1886 i Ginebra al 1889 van ser les primeres ciutats obtenir aquesta estructura. Altres localitats i les principals estacions de muntanya van imitar ràpidament aquests exemples. L’extensió de la seva activitat va variar en funció de la importància de la localitat on es van ubicar, però tots es van dedicar a la promoció. Amb la finalitat d’assegurar una millor coordinació, es va crear l’any 1893 la Unió de Societats Suïsses de desenvolupament. L’any 1914 contava amb 88 membres i l’any 1917 va estar a la base de creació de la Oficina Nacional Suiza de Turisme. Però les rivalitats existents entre les estacions limitaven molt el seu paper.

Maximitzant els efectes turístics i valoritzant la seva especificitat, les agències de turisme van actuar com un grup de pressió.  Van dirigir els seus esforços cap a una política de desenvolupament urbà mitjançant la construcció de voreres, avingudes, esplanades, parcs i passeigs. Els seus esforços van abarcar el sanejament de les localitats per la millora de la higiene (construcció de clavegueram), així com el seu embelliment i reglamentació del tràfic intern. D’aquesta manera van participar al mateix temps el disseny de la ciutat i de l’estació. Amb l’impuls del turisme d’hivern a principis del s.XX, es van dedicar igualment a crear les condicions necessàries per la seva pràctica: condicionament de pistes d’esquí i de gel, construcció de remontadors, etc. Animaven l’estació turística organitzant activitats culturals i esportives, tals com concerts, carreres, torneigs i festes.

L’anarquia que s’estava donant en les activitats turístiques en el canvi de segle les va  empènyer a intentar regularitzar la competència interna i a decretar uns reglaments d’acord amb els poders públics: restricció de nombroses patents i prescripcions arquitectòniques en la construcció de nous edificis i en la demolició dels antics. Aquelles oficines van actuar també en el pla exterior amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat a les estacions en lo que a transport es refereix.

Si en el canvi de segle van aparèixer alguns reglaments locals sobre condicionament i construcció per a harmonitzar les extensions, les mesures preses van ser insuficients. Cap òrgan oficial es va preocupar d’avaluar l’aportació del turisme, de promoure polítiques o de coordinar les accions en un pla més general. A mesura que el turisme va deixar de ser considerat com un sector econòmic auxiliar, l’actitud dels medis polítics va canviar progressivament. La primera Guerra Mundial va servir de punt d‘inflexió. L’estat de deteriorament en el que la guerra va deixar el turisme va transformar el paper dels poders públics i, sobretot , el paper de l’Estat Federal.

Reclamada pels hotelers mitjançant la seva organització empresarial, la Societat Suïssa d’hostalers, la intervenció de l’Estat Federal va aspirar, sobre tot, a alleugerar les dificultats financeres dels establiments, acordant pròrrogues als hostalers endeutats. Es va dedicat també a sanejar el mercat prohibint la construcció de nous establiments o l’ampliació dels ja existents. Aquestes mesures legislatives federals van reforçar les ja preses per alguns cantons. Després de la primera guerra mundial el moviment es va consolidar amb la fundació l’any 1921 de la Societat Fiduciària Suïssa per la Hosteleria, creada per concedir subvencions als establiments. L’única mesura encaminada a fixar orientacions generals al turisme Suís es va materialitzar amb l’aparició, el 1917, de la oficina Suïssa de turisme. Encara que aquest organisme es dedicava essencialment al marketing, reflexa, la voluntat d’harmonitzar i de perfeccionar els mètodes de promoció. Sota els seus múltiples angles d’intervenció i les seves diverses modalitats d’acció, el compromís de l’Estat va proporcionar al turisme una nova legitimitat. El va fer entrar en un marc de referència atent als seus efectes sobre les societats rurals i alpines. Encara que a Suïssa l’acció no va arribar a tenir l’amplitud que a Àustria, es va admetre la idea de que el turisme podia frenar l’èxode rural. A la recerca de nous recursos de recolzament i de substitució de feina agrícola, les activitats turístiques van ser promogudes en el marc d’una política general de desenvolupament. A falta d’una industrialització clàssica, el turisme es va prestar a una nova forma d’industrialització capaç de ralentitzar i de contrarestar una emigració que augmentava a mesura que els centres industrials reclamaven ma d’obra no qualificada. Les activitats turístiques van reemplaçar les industrials “tradicionals”, tal com s’havien desenvolupat en les regions amb un fort creixement econòmic. Aquesta política es va traduir igualment en la consolidació d’una formació professional en a que la creació de l’escola d’hostaleria de Lausana, l’any 1893, va ser l’element més excel·lent. Les associacions professionals, en particular la Societat Suïssa d’Hostalers, van jugar un paper determinant. La professionalització i la certificació dels oficis procedents del turisme van ajudar a consolidar les activitats que començaven a aparèixer en els estudis econòmics com un sector amb les seves pròpies regles, el seu mercat, la seva pròpia dinàmica i les seves pròpies dificultats. Si l’economia i la tecnologia van assegurar el sorgiment d’un polo de desenvolupament turístic suís, els aspectes polítics li van permetre adquirir un ple i complet reconeixement, així com un estatus específic.

CONTEXT SOCIOECONÒMIC

Tot i tenir pocs recursos naturals en ser un Estat molt petit, a més de no tenir accés al mar, la seva localització central a Europa ha permès que el país pugui importar la matèria prima que falta i la transformi en productes d’alta qualitat per a l’exportació, desenvolupant així, un sistema de transport molt organitzat, així com una indústria del turisme important. Actualment Suïssa té una de les economies capitalistes més estables, modernes i competitives del món, i és la llar de varies corporacions multinacionals com Nestle, Novartis, Roche, The Swatch Grou, Zurich Financial Services... Els químics són els béns de major exportació, seguits de la maquinària i els aparells electrònics i els instruments de precisió/rellotges. Suïssa té un dels mercats laborals més lliures d’Europa, és un país amb facilitat per als negocis atesos el nivell baix d’impostos i la llibertat de mercat laboral, és així com s’ha convertit en un país que és paradís fiscal per a molts.

El turisme per a l’economia Suïssa

Per a l’economia Suïssa, el turisme és una important font d’ingressos, encara que el poble suís, que viatja a l’estranger, es gasta casi tant com els turistes estrangers i els turistes a Suïssa.

No obstant, el balanç segueix sent positiu. La indústria del turisme és la tercera indústria més gran d’exportació al país i utilitza al voltant d’un 10% de la força laboral Suïssa.

Inicialment, el turisme es limitava a l’estiu. En gran mesura, les fortes nevades a l’hivern, impedien viatjar. Només amb l’arribada dels esports d’hivern, els pioners van ser de nou principalment britànics, i les vacances d’hivern, van arribar poc a poc a la moda.

Escapades

Avui en dia, hi ha estacions d’hivern i d’estiu, destins de tot l’any i tot tipus de formes mixta, algunes de les quals tenen un bon numero també de spa i de turisme de congressos.

Per als nacionals suïssos, excursions de dia i de cap de setmana son molt populars.

La industria del turisme i els cantons, incloent Valais, el cantó dels Grisons i de Berna, tenen un problema que anomenen “llits freds”, són moltes segones cases sovint llogades pels seus propietaris i que s’utilitzen només unes setmanes a l’any.

El turisme al país

No hi ha regió a Suïssa, que no tingui certes ambicions posades en el turisme. La tipologia inclou les estacions de muntanya per al muntanyisme i senderisme a l’estiu i esquí a l’hivern, així com les ciutats de vacances al llac per practicar esports aquàtics.

A més, moltes ciutats són destins turístics. També hi ha moltes zones rurals, sobretot la gran zona de les muntanyes del Jura, amb els seus paisatges menys resistents a les formes més suaus del turisme.

La majoria de les zones turístiques ofereixen una gran varietat mixta d’events i activitats. Les ciutats més grans, que són tot pràcticament en un atractiu llac o d’un riu, a prop dels centres de convencions i espais culturals també són llocs de trobada per a empreses.

La comercialització dels destins turístics es la feina de Suïssa Turisme.  

En general, el turisme, és avui molt més la competència d’altres destins que en èpoques anteriors. Però, les contribucions dels governs per a la promoció del turisme, segueixen sent bastant modestes. Suïssa Turisme esta tractant, entre altres coses, assumir els mercats indi i xinès.

Però la gran majoria dels turistes estrangers que venen d’Alemanya, seguit pel Regne Unit , els EEUU, França i Itàlia, d’acord a la temporada i a l’any en un ordre diferent, però els quatre sobre el mateix marc de mida.